07 de setembre 2008

Relats conjunts: Ella amb banda sonora


Són dies de pena, dies cansats. Ella passeja des del carro estant pel carrer trist, sol, ennuvolat... Es deixa portar desfeta de perseguir somnis que mai es compleixen.

El cavall sacseja el seu cos mentre ella va derrotada, pensant que potser aquells temps mai milloraran.

A casa, posa la ràdio i sona una cançó per ella desconeguda, tant desconeguda com el seu rostre quan es mira en aquell mirall...

"Ella sa cansao de tirar la toalla, se va quitando poco a poco telarañas. No ha dormido esta noche pero no esta cansada, no mira ningún espejo pero se siente to’ guapa..."

De sobte sent un calfred que la recorre dels peus fins al cap, empassa saliva i veu com una llum dins seu que estava fosca mica en mica es va fent més i més lluent.

"Hoy ella sa puesto color en las pestañas, hoy le gusta su sonrisa, no se siente una extraña. Hoy sueña lo que quiere sin preocuparse por nada, hoy es una mujé que se da cuenta de su alma..."

Ella no ho dubta i davant d’aquell mirall que abans oferia imatges desoladores i una dona desconeguda es veu. Per fi es veu i de sobte, pot reconèixer aquella dona que no vol deixar de lluitar per a complir els seus somnis. Així doncs, per primer cop des de feia molts dies, es pinta amb un somriure a la cara, es recull els cabells i s’abriga per a sortir al carrer a prendre aire, tot i demanant al cotxer que la torni a portar per aquells carrers per on sempre s’havia deixat portar quan, derrotada, seguia amb la seva trista rutina. Un cop fora, aquell carrer abans tant trist, de sobte es comença a pintar de mil colors...

"Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti, que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño. Hoy vas a comprender que el miedo se puede romper con un solo portazo. Hoy vas a hacer reir porque tus ojos se han cansado de ser llanto, de ser llanto… Hoy vas a conseguir reirte hasta de ti y ver que lo has logrado…"


Des del carro torna a veure tota aquella gent que cada dia veia sense mirar-los amb atenció i sabia que, en el fons, tots ells havien vist o veien grisos aquells carrers. Tots la miraven i no entenien aquella llum que brillava tant dins seu. Ella, en canvi, veia en cada ésser viu una llumeta interior que brillava poc però que tenia ganes d’esclatar en llum encegadora.

"Hoy vas a ser la mujé que te dé la gana de ser. Hoy te vas a querer como nadie ta sabio queré. Hoy vas a mirar pa’lante que pa atrás ya te dolió bastante. Una mujé valiente, una mujé sonriente, mira como pasa..."


Ella, encara des del carro, els mira amb cara de circumstàncies. Dins seu explota una alegria, una energia penetrant que té ganes de transmetre. La gent pateix, perquè ella, tant segura, imposa, i no saben quina pot ser la seva reacció...

"Hoy no has sido la mujer perfecta que esperaban has roto sin pudore las reglas marcadas. Hoy ha calzado tacones para hacer sonar sus pasos. Hoy sabe que su vida nunca mas será un fracaso..."

Se la miren, i ella no te por... Llavors somriu, i per fi baixa d’aquell carro que la feia tant distant a tota aquella realitat. Ella es deixa barrejar entre la gent i, així doncs, ella parla, canta, crida, però sobretot somriu i, a partir d’aquest dia ella, com molta altra gent que s’ha sentit impregnada i encomanada de tot aquell optimisme i de tota aquella força, han entès que, per fi, val la pena lluitar i tirar endavant....

Ella serà la dona desconeguda, però no per això, serà menys important per a la vida d’aquells carrers, a primera vista tant tristos, però essencialment plens de tots els colors del món.

Aquesta és una proposta per al blog de relats conjunts

... i aquí la banda sonora del relat: Ella (BEBE)


22 comentaris:

Rita ha dit...

Felicitats! M'ha agradat molt. Original, optimista, fresc... :-)

menta fresca ha dit...

Sí senyora!
Sempre mirant endavant i amb orgull!
Bon relat.

Jordi Casanovas ha dit...

Bon relat i optimista, va bé de tant en tant. Gràcies per la visita i com dius ja ens anirem veient.

XeXu ha dit...

Una gran idea per un relat, i molt ben trenat amb la cançó, cosa que sempre és complicat, així que crec que et mereixes una felicitació, és una gran feina, bon relat!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

gràcies per pasar pel meu blog, estic a la teva disposició pel que et convingui

una abraçada des de Reus

kpitana ha dit...

ei, bon relat molt encertat amb la banda sonora...jo també aniré passant per aquí, si tu em deixes....
bona nit

Pd40 ha dit...

Molt maco el gir que li has donat al quadre. La cançó està ben trobada, tot molt ben lligat. M'agrada aquesta proposta. Felicitats!!

Carme ha dit...

Molt bé! La banda sonora és per a mi una novetat als Relats conjunts, encara no n'havia vist mai cap. Optimista i positiu!

Nymnia ha dit...

Rita: Gràcies, bé, sempre és important intentar veure la vida amb aquest optimisme, no?!

Menta fresca: sempre endavant, tu ho has dit

Jordi casanovas: i tant que ens veurem! Gràcies a tu també!

Xexu: gràcies per la felicitació! Espero que també us hagi agradat la cançó...

Té la mà maria: ens veiem i una abraçada també per a tu!

Kpitana: i tant que ets lliure de passar sempre que vulguis. Jo també passaré pel teu món

Pd40: Doncs sí, no sempre les coses són el que semblen, no!?

Carme: per a mi relats conjunts també és, des de fa poc, una novetat, celebro que t’hagi agradat la proposta!

Bé, moltes gràcies a tots i a totes per a passar per aquí i deixar una mica de vosaltres en aquest escrit! Ens veiem, si voleu, de seguida que el vostre món o el meu continuïn presentant alguna novetat! Bona setmana!

gripaublau ha dit...

Mmm... les cançons marquen la vida i cada temps té la seva banda sonora. Has estat capaç de condensar-ho en una sola cançó, està molt bé.

Joana ha dit...

Felicitats! Molt original l'anar convinant amb lletra de la cançó...
I sempre endavant!!!

Anna ha dit...

El que més m'ha agradat és que l'has fet somriure! Semblava impossible, molt bé.
Et felicito, m'ha agradat molt.

Jeroni Maleuff ha dit...

Bon relat (amb banda sonora i tot).

Krambis ha dit...

Aquesta força que mostra la dona del conte és la que hauríem de demostrar davant dels problemes als quals ens enfrontem.

M'ha agradat molt. Molt optimista.

Petons :)

zel ha dit...

original i alternatiu, sí senyora...m'ha agradat...m'agraden aquestes propostes!

Mireia ha dit...

MOlt original inercalar una banda sonora. El relat també!

Cesc ha dit...

Mare! m'has sorprés amb el relat... no me l'esperava pas! però original idea de veritat! i la resta de blog, no està gens malament, gens!

Mon ha dit...

ostres gracies pel relat i la canço es un plaer llegir el teu relat i escoltar-la...

Nymnia ha dit...

Gripaublau: Moltes gràcies per a venir per aquí. Doncs sí, hem de saber trobar la música de les coses, de la vida... Així és més bonic viure, i també més trist segons com, però sigui com sigui, amb la música fem que sigui més intens, no!?

Joana: Si, sempre endavant! Gràcies!

Anna: Doncs si, somriure podia... tot és buscar-ne la manera... És el que té la imaginació, que allà hi pots fer el que tu vols...

Jeroni maleuff: Moltes gràcies! La banda sonora se’m va acudir escrivint perquè vaig veure que el que deia semblava molt al que deia la cançó ;)

Krambis: Que bé veure’t per aquí! Doncs si, amb força, amb optimisme... Així sembla que és més fàcil caminar, no!?

Zel: Gràcies noia! Alternatiu, per què no... Però com tots que tots sempre m’agraden molt, eh!

Mireia: Celebro que t’agradi i que ho trobis original. Escriure és evocar originalitat i creativitat, la música, a més a més, hi dona un cert ritme, jejeje! Gràcies!

Cesc: Gràcies per a venir per aquí i mirar una mica com és el Món de la Nymnia! Celebro que t’hagi agradat el relat, i gràcies per parlar!

Mon: És un plaer també sentir-te (o llegir-te, més aviat) a tu, Mon! Un petonet i gràcies per a venir per aquí!

DE VERITAT, MOLTES GRÀCIES A TOTS!

Núr ha dit...

M'encanta aquesta cançó i m'encanta que hagis aprofitat aquesta sensació que et neix de dins i et va creixent en escoltar una cançó, en veure una imatge, en sentir algunes paraules!

Quin relat més optimista i rialler! :) Preciós!
I gràcies pel bon rotllo que transmet!

Tocat del cargol ha dit...

Fiuuuu! Un relat musical i molt ben trobat. L'he acabat de llegir i tinc ganes de passejar pel carrer i pintar-lo de mil colors. Gràcies per l'optimisme!!!
Salut!

barbollaire ha dit...

Optimista, ple de colors, brillant...

Gràcies!!