30 de setembre 2008

Quan és de nit

Starry Night (Nit Estrellada) de Vincent van Gogh



Quan el sol es pon diuen que surten les pors, aquelles més amagades i obscures, aquelles que ens fa tant pànic acceptar, superar o, senzillament, plantar-los cara.

També apareixen els desitjos més secrets i guardats en pany i clau a dins dels cors. Aquests prenen forma i força per quan torni a sortir el sol i notin el primer raig, tornar-se tímids i anar corrents cap al seu cau a quedar-se amagats i a resguard.

Quan el sol se’n va arriba la nit, i surten aquells éssers màgics fruit de la imaginació. Així, el bosc, les cases i els carrers s’omplen d’aquella gent tant diferent, d’aquells que tenen poders màgics, d’aquells que són tant petits que poden cabre per les escletxes de sota les portes, o d’aquells que són més alts i grans que només els pots veure el rostre si portes el cap ben alt.

De nit, els miserables es reuneixen per a poder ser tot allò que no són quan brilla el sol. Els amants es troben i fan l’amor sentint-se, per uns instants, alliberats de tot allò que els obliga a estar separats.

De nit jo escric, o em poso al llit i intento dormir. O escolto els sorolls d’aquesta nit... A vegades em venen a veure els éssers estranys, o somnio tot allò que és impossible. De nit penso en tu i espero que tot et vagi bé quan no puc estar al teu costat. Em poso contenta quan puc veure que, després d’aquesta nit surt el sol i avui segueixes al meu cantó... Un petó, fem l’amor i després prenem un cafè ben carregat...

Avui hi ets, demà potser no hi seràs... Tot depèn de quina nit...

Però la nit és llesta i pot ser que tot allò que vius desaparegui quan obres els ulls i hagi estat aquell somni, aquell miratge, o aquell mateix desig amagat que ha sortit del teu cor, del teu cap, i que ara torna al seu cau.

La nit és llesta i fosca, així que els ulls et poden enganyar. Però si m’escoltes el teu cor i allò que xiuxiueja des del més profund i amagat, et puc assegurar, que tot allò que creus que surt de nit pot ser real, i que tu pots fer que existeixi de veritat...


29 de setembre 2008

El repte d'en Krambis

Avui estreno una etiqueta nova que no m’esperava. Ha estat tota una sorpresa del meu amic Krambis. Es tracta de respondre un grup de preguntes i passar-ho a més gent de blogs on posi “el repte de ...”

Doncs bé, el repte de’n Krambis comença dient:

1. Coge el libro más cercano, ve a la página 18 y transcribe la cuarta linea.

(...) –re un terror incontrolable. Las piedras estaban muertas de miedo.
Llibre: Rechicero de Terry Pratchett, llibre que va arribar a les meves mans d’una manera curiosa, d’una persona amb qui vaig compartir alguna nit i que no he vist més i que, per cert, el llibre em va sorprendre molt... quina casualitat...

2) Cuenta lo último que viste en la tele.

Doncs he de reconèixer que part del que miro a la telvisió és un ritual del pis on visc, ja que és tot un fet social aquí a la nostra petita llar... Mai havia vist tants programes.

L’últim que he vist ha sigut el de la meva amiga Paula de “Pekin Express” i ara sona de fons el de Cuarto Milenio que parlaven sobre l’illa de pasqua i ara estaven comentant unes troballes sobre, casualment, Sacsayhuamán, lloc on vaig estar quan vaig viatjar cap a Perú i Bolívia, concretament està situat al Perú, al costat de la ciutat de Cuzco...

Quina altra casualitat, un dels viatges de la meva vida...

3) ¿Qué proyectos tienes entre manos ahora?

Entre mans tinc el projecte de viure dia a dia, d’aprofitar tot allò que puc, d’escapar i de viatjar una mica, de canviar de feina per a trobar-ne una de millor on es valori tot allò que he après.

També hi ha un projecte més sentimental, que és el d’anar a Cuba, de nou anar-hi a viure, però també poder-hi aportar un granet de sorra... de nou segueixen les casualitats amb més viatges, no?! Jeje.

4) ¿Qué material te gustaría probar?

Mmmm... curiosa pregunta aquesta... Potser la manteta més còmode del món, perquè em tapi aquestes nits que ja fa una miqueta de fred...

Doncs bé, ara em toca enviar aquest repte (que ara per els que el rebeu serà el repte de la Nymnia) a algunes persones, però he de dir que si us motiveu podeu fer-lo també igualment als vostres blogs. El repte l'hauran de fer (i bé que comencem amb un bastant senzill, a veure si n'anem rebent de més complicats) les persones que hi ha a continuació:

  • Ximo: tinc moltes ganes de llegir com ell, amb la seva manera tant particular de veure les coses, pot explicar i superar aquest repte.
  • Txiki: no te'n salves, a veure si així fas alguna coseta més amb el teu blog que tenia molt bona pinta!!!
  • Mon: qui sap, si vens per aquí potser t'animes també a fer el repte...
  • Myself: vull que respongui el repte amb les seves paraules dolces tant maques...
  • (...) Els que no he dit també podeu llençar-vos a fer-lo, estaria encantada de llegir-vos!

24 de setembre 2008

De paraules, imatges...

Avui volia fer un post especial. Un "A qui..." fruit de les casualitats de la vida. Doncs si, anava jo amb la meva rutina,treballant i cansada, com sempre, de que molts dies siguin iguals quan, de sobte m'ha caigut a les mans quelcom interessant... Era un llibre de petites frases cèlebres, d'aquestes que, sense voler, poden canviar una mica el món. He fet una selecció de totes aquelles que m'han cridaó l'atenció, amb els seus respectius autors que les han dit... he escollit imatges que em diguessin alguna cosa... I tot això ho volia compartir amb vosaltres. Qui diu que, malgrat les rutines, les coses sempre poden tenir un toc, una espurna, una pinzellada de color que les faci ben especials...


"Produeix una tristesa inmensa
pensar que la natura parla i la humanitat no escolta." (Victor Hugo)


"Alegra't de la vida perquè et dona la oportunitat d'estimar,de treballar, de jugar i de mirar les estrelles" (Henry van Dyke)





"Si sabés que el món s'ha d'acabar demà,
jo avui encara plantaria un arbre"
(
Martin Luther King)


"Cada cosa té la seva bellesa,
però no tots poden veure-la"
(
Confuci)

"Nomes estimem la vida i l'univers quan
aprenem a estimar. Tot en l'univers té vida,
procura estar sempre en contacte amb aquesta vida
i el món començarà a adquirir una
importancia diferent per a tu"
(
Paulo Coelho)



"La natura és gran en les coses grans,
és grandiosa en les coses diminutes"
(
Bernadin de Saint-Pierre)



"Petits passos de cada home, poden aconseguir
grans passos per a la humanitat"
(
M.K. Gandhi)




"Comença fent el que és necessari,
despres el que és possible i de cop i volta
estaras fent el que és impossible!"
(
St. Francesc d'Assis)



"A vegades sentim que el que fem és tant sols una gota al mar,
però el mar seria menys si hi faltés una gota"
(
Mª Teresa de Calcuta)




"On hi hagi un arbre per plantar, planta'l tu.
On hi hagi un error per esmenar, esmenta'l tu.
On hi hagi un esforç que tots esquiven, fes-lo tu.
Sigues tu el qui aparti la pedra del camí"
(
Gabriela Mistral)



14 de setembre 2008

Continuem...

De nou, el món continua...


Només ha estat parat uns dies, uns dies fent proves i invents per acabar a una reforma semblant a la que hi havia abans, això sí, amb alguns retocs i detalls que, amb el llarg del temps ja aniré complementant i fent més meus, així com espero que més vostres...

Doncs bé, benvinguts de nou al MÓN...

07 de setembre 2008

Relats conjunts: Ella amb banda sonora


Són dies de pena, dies cansats. Ella passeja des del carro estant pel carrer trist, sol, ennuvolat... Es deixa portar desfeta de perseguir somnis que mai es compleixen.

El cavall sacseja el seu cos mentre ella va derrotada, pensant que potser aquells temps mai milloraran.

A casa, posa la ràdio i sona una cançó per ella desconeguda, tant desconeguda com el seu rostre quan es mira en aquell mirall...

"Ella sa cansao de tirar la toalla, se va quitando poco a poco telarañas. No ha dormido esta noche pero no esta cansada, no mira ningún espejo pero se siente to’ guapa..."

De sobte sent un calfred que la recorre dels peus fins al cap, empassa saliva i veu com una llum dins seu que estava fosca mica en mica es va fent més i més lluent.

"Hoy ella sa puesto color en las pestañas, hoy le gusta su sonrisa, no se siente una extraña. Hoy sueña lo que quiere sin preocuparse por nada, hoy es una mujé que se da cuenta de su alma..."

Ella no ho dubta i davant d’aquell mirall que abans oferia imatges desoladores i una dona desconeguda es veu. Per fi es veu i de sobte, pot reconèixer aquella dona que no vol deixar de lluitar per a complir els seus somnis. Així doncs, per primer cop des de feia molts dies, es pinta amb un somriure a la cara, es recull els cabells i s’abriga per a sortir al carrer a prendre aire, tot i demanant al cotxer que la torni a portar per aquells carrers per on sempre s’havia deixat portar quan, derrotada, seguia amb la seva trista rutina. Un cop fora, aquell carrer abans tant trist, de sobte es comença a pintar de mil colors...

"Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti, que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño. Hoy vas a comprender que el miedo se puede romper con un solo portazo. Hoy vas a hacer reir porque tus ojos se han cansado de ser llanto, de ser llanto… Hoy vas a conseguir reirte hasta de ti y ver que lo has logrado…"


Des del carro torna a veure tota aquella gent que cada dia veia sense mirar-los amb atenció i sabia que, en el fons, tots ells havien vist o veien grisos aquells carrers. Tots la miraven i no entenien aquella llum que brillava tant dins seu. Ella, en canvi, veia en cada ésser viu una llumeta interior que brillava poc però que tenia ganes d’esclatar en llum encegadora.

"Hoy vas a ser la mujé que te dé la gana de ser. Hoy te vas a querer como nadie ta sabio queré. Hoy vas a mirar pa’lante que pa atrás ya te dolió bastante. Una mujé valiente, una mujé sonriente, mira como pasa..."


Ella, encara des del carro, els mira amb cara de circumstàncies. Dins seu explota una alegria, una energia penetrant que té ganes de transmetre. La gent pateix, perquè ella, tant segura, imposa, i no saben quina pot ser la seva reacció...

"Hoy no has sido la mujer perfecta que esperaban has roto sin pudore las reglas marcadas. Hoy ha calzado tacones para hacer sonar sus pasos. Hoy sabe que su vida nunca mas será un fracaso..."

Se la miren, i ella no te por... Llavors somriu, i per fi baixa d’aquell carro que la feia tant distant a tota aquella realitat. Ella es deixa barrejar entre la gent i, així doncs, ella parla, canta, crida, però sobretot somriu i, a partir d’aquest dia ella, com molta altra gent que s’ha sentit impregnada i encomanada de tot aquell optimisme i de tota aquella força, han entès que, per fi, val la pena lluitar i tirar endavant....

Ella serà la dona desconeguda, però no per això, serà menys important per a la vida d’aquells carrers, a primera vista tant tristos, però essencialment plens de tots els colors del món.

Aquesta és una proposta per al blog de relats conjunts

... i aquí la banda sonora del relat: Ella (BEBE)


Photobucket