04 d’abril 2009

Som casualitats



La vida està feta de petites coses que fan que sigui única i especial.


No és només el fet que tu hagis d’anar algun lloc, sinó que es tracta també de tots aquells detalls que et trobes durant el camí, de tota aquella gent que s’hi creua...



És l’ocell que d’amagat pren una mica de pa d’una de les taules de les terrasses del monestir.


És aquella moneda d’un cèntim que no et tornarà ric, però que un dia et faltarà si no l’agafes quan hagis de pagar el cafè del migdia.




És aquella forma que es fa per casualitats i que sovint passa inadvertida en els teus ulls. Formes que potser et parlen i que ets incapaç de veure.


La vida també és aquella gota d’aigua que et cau al mig del cap quan el cel està escampat i no hi ha ni un núvol. Aquella gota que potser t’acaba de treure la son que portaves arrossegant des del matí.




És aquella llavor que vola, que a la vegada transporta els desitjos de molta gent qui, senzillament, l’ha caçat al vol i, bufant, ha mirat com se l’enduia el vent.

És aquella flor que neix a la primavera i canvia de color mentre tu no ho veus.


La vida també és aquella ràfega de vent que fa que tanquis els ulls i et refresca, sense que pensis que potser ve provocada per una papallona de colors vius que ha mogut les ales a quilòmetres de distància.




És també aquella cinta vermella que dansa enganxada a les branques d’un arbre, tot donant color a aquell indret tant gris per el qual ningú hi passa.


És aquella cullereta que s’aguanta fent malabarismes en la tassa buida d’un cafè d’algun racó per el qual algun cop hi hauràs passat.


És aquell cargol que surt quan plou i, mentre tu no fas res, ell, insistent, no para d’arrossegar-se fins a aconseguir el batre el seu propi rècord.


És aquella gent que no coneixes però que veus cada dia, i que quan et creues pel carrer et sonen però sense saber que tu els hi sones també a ells.


És aquell globus que veus volant en el cel (amunt, amunt...). Tu penses que se li haurà escapat a un nen que ara estarà trist, però en realitat no saps que l’ha deixat anar ell perquè fos lliure i pogués volar fins les estrelles i l’univers.


És aquell estel fugaç que passa sense que el vegis quan el buscaves, però també és aquell que veus quan menys te l’esperaves i que creua tot el cel.


És aquella persona amb la que a vegades coincidies i que mai ho hauries dit però un dia acaba sent amant entre els llençols del teu llit.


I la vida és tantes coses...
És tant curiosa i inesperada...
És tant especial... Que hem de saber aprofitar-la, saber gaudir d’aquelles casualitats, d’aquelles petites coses que ens rodegen i que omplen d’originalitat i de màgia cada instant...
Hem de viure cada moment tant intensament, gaudint de cada cosa, gaudint de cada detall, com si fos l’últim alè d’aire que ens queda.
Hem d’aprendre a trobar aquella espurna a cada cantonada, a cada cosa, a cada petitesa que se’ns creui. Llavors ja no serà dirigir-nos cap a un lloc, sinó que voldrà dir gaudir de tot el viatge.
I és que cada un dels teus moments pot ser especial...

8 comentaris:

kweilan ha dit...

Quanta raó tens! Gaudir del dia a dia, del moment, de les petites coses és important...però com ens ho dius amb aquest post és fantàstic. M'han agradat aquests detalls en què t'hi has fixat.

XeXu ha dit...

T'escric per dir-te, més que res, que és un post preciós i molt positiu, que l'he llegit i que sóc aquí, però ara no et puc dir res més decent que això.

Cèlia ha dit...

M'he deixat impregnar de les petites coses positives del teu post. Tens molta raó i que poc en sabem gaudir! Jo penso que som tan capriciosos...

myself ha dit...

Parafrasejant-te «Que hem de saber aprofitar-la, saber gaudir d’aquelles casualitats, d’aquelles petites coses que ens rodegen i que omplen d’originalitat i de màgia cada instant...» he llegit tot el teu post gaudint de les belles imatges que has recreat. M'ha semblat intens, positiu, bonic i original. No cal dir que si tots penséssim en alguna d'aquestes imatges cada dia segur que aprofitaríem millor cada moment. Un petó!

Mon ha dit...

la vida esta plena de petits detalls que pasen desapercebuts per la majoria i que a voltes son exquisits

NeoPoeta ha dit...

Sense cap mena de dubte, som casualitats, som petits moments...

Nymnia ha dit...

Gràcies a tots per a gaudir dels petits instants del món! I a toc personal i individual:

Kweilan: Doncs si, de moments se’n poden trobar tants... Jo només he plasmat els que en aquell moment van sortir-me, però no em cansaria mai de buscar, trobar, gaudir i admirar d’aquests moments...

XeXu: Celebro que estiguis aquí! I no és per res però considero que la teva presencia en el món és més que decent i que a vegades no calen dir masses paraules! T’envio un petó molt fort i molts ànims!

Cèlia: Si que som capritxosos, si... Mai estem contents amb res i, no obstant, tenim petits tresors preciosos al tombar cada cantonada... Potser part de la raó de la nostra existència és, mica en mica, aprendre a gaudir d’aquests moments...

Myself: Tens moltíssima raó Myself! M’encanta que passis per aquí i que et deixis impregnar de tot, igual que jo m’impregno de cada una de les teves paraules dolces! Un petonet!

Mon: Doncs si que ens passen desapercebuts als ulls! Pensa que de cada un que he escrit al post se’n deuen haver perdut tants que no he vist... Però bé, mica en mica, anem admirant el món... No es pot tenir tot des del principi, oi?! Jeje!

NeoPoeta: Sense cap mena de dubte... I m’agrada que la casualitat em faci conèixer móns (o més ben dit bars) tant bonics i acollidors com el teu!

Xitus ha dit...

Tens petites cosetes amagades en els teus posts antics. Si percebem les petites coses, els detalls, bon senyal: estem receptius! Posem-nos-hi de cara. Un post molt cert i bonic alhora. I laboriós, amb les imatges. Tot i que jo sempre dic que som caUsalitat...