30 de setembre 2008

Quan és de nit

Starry Night (Nit Estrellada) de Vincent van Gogh



Quan el sol es pon diuen que surten les pors, aquelles més amagades i obscures, aquelles que ens fa tant pànic acceptar, superar o, senzillament, plantar-los cara.

També apareixen els desitjos més secrets i guardats en pany i clau a dins dels cors. Aquests prenen forma i força per quan torni a sortir el sol i notin el primer raig, tornar-se tímids i anar corrents cap al seu cau a quedar-se amagats i a resguard.

Quan el sol se’n va arriba la nit, i surten aquells éssers màgics fruit de la imaginació. Així, el bosc, les cases i els carrers s’omplen d’aquella gent tant diferent, d’aquells que tenen poders màgics, d’aquells que són tant petits que poden cabre per les escletxes de sota les portes, o d’aquells que són més alts i grans que només els pots veure el rostre si portes el cap ben alt.

De nit, els miserables es reuneixen per a poder ser tot allò que no són quan brilla el sol. Els amants es troben i fan l’amor sentint-se, per uns instants, alliberats de tot allò que els obliga a estar separats.

De nit jo escric, o em poso al llit i intento dormir. O escolto els sorolls d’aquesta nit... A vegades em venen a veure els éssers estranys, o somnio tot allò que és impossible. De nit penso en tu i espero que tot et vagi bé quan no puc estar al teu costat. Em poso contenta quan puc veure que, després d’aquesta nit surt el sol i avui segueixes al meu cantó... Un petó, fem l’amor i després prenem un cafè ben carregat...

Avui hi ets, demà potser no hi seràs... Tot depèn de quina nit...

Però la nit és llesta i pot ser que tot allò que vius desaparegui quan obres els ulls i hagi estat aquell somni, aquell miratge, o aquell mateix desig amagat que ha sortit del teu cor, del teu cap, i que ara torna al seu cau.

La nit és llesta i fosca, així que els ulls et poden enganyar. Però si m’escoltes el teu cor i allò que xiuxiueja des del més profund i amagat, et puc assegurar, que tot allò que creus que surt de nit pot ser real, i que tu pots fer que existeixi de veritat...


9 comentaris:

Krambis ha dit...

Ostres noia, no m'havia parat mai a pensar que la nit té tantes vessants ocultes. A partir d'ara me la miraré d'una manera diferent.

Petonets :)

XeXu ha dit...

La nit, la nit... què seríem sense la nit. Una salutació, noctàmbula.

mq ha dit...

bon escrit
m'ha agradat
salut!!

Albert ha dit...

la nit , té tantes coses....tantes com l'obra d'art que has triat, del genial artista vicent van gogh, la nit estel.lada , m'agrada moltissim les obres d'aquest holandés....i aquesta és una de les seves més importants...
Salutacions

Xitus ha dit...

Primer de tot, un bon parell de cançons que tens aquí a la dreta, "Dreaming my dreams" tot un himne de tendresa pels que quan el "No need to Argue" teniem 14/15 anys. I l'altra, "La Valse d'Amélie", res més a dir. Genial.

Vaig haver de fer un treball sobre la Nit estrellada quan anava a Súnion (l'institut de secundària). Des de llavors que és un quadre que em va quedar marcat, com altres com el que tinc al bloc (Viatger davant un mar de boira).

Quan arriba la nit és un moment (o hauria de ser, penso) un moment de recolliment, de calma, de païr el que hem fet sentit pensat (...)durant el dia. I ja en els somnis, desfermem pors i desitjos. Per això me n'alegro de tornar a somniar des de fa poc, després de període d'emocionograma pla (a la pràctica, clar). En el fons és una ajuda, l'incosncient passa la censura i ens fa saber lliurement allò més profund, i l'hauriem d'escoltar.

"La nit és llesta i fosca, així que els ulls et poden enganyar. Però si m’escoltes el teu cor i allò que xiuxiueja des del més profund i amagat, et puc assegurar, que tot allò que creus que surt de nit pot ser real, i que tu pots fer que existeixi de veritat..."

Exacte, ens dóna la clau del canvi si escoltem.

Molt bon post. Fins el proper :)

Aleix.

Txiki ha dit...

molt maco ;)

espero que no sentis gaire sorolls a les nits (almenys per la zona del passadís esquerre)! jeje

escolta, i aquesta última pintura... la de la noieta que dorm, de qui és? m'ha agradat molt!

un petonet

Nymnia ha dit...

Krambis: Espero que també algun dia m’expliques com mires les nits ;)
Xexu: sense la nit no seriem res, igual que sense el dia. Noctàmbula si, però veient el teu món del blog, també dedueixo que la nit t’agrada molt, jejeje!
Mq: gràcies per a passar per aquí i saluut!
Albert: A mi també m’encanta van Gogh! Té quelcom que el fa ser màgic i especial...
Xitus: Gràcies per a tornar a visitar-me, i per la teva gran aportació. Celebro que t’agradin les cançons i m’encanta la teva visió de les teves nits...
Txiki: no et preocupis, del costat esquerra del passadís no m’arriben masses sorollets, ara que qui sap, ja posaré la orella algun dia, jajaja! És broma! Però moltes gràcies per a venir, ja et miraré de qui és la pintura aquesta de la noieta que dorm... Qualsevol es posa a dormir ara mateix, eh, veient la cara de felicitat que fa!

floquet ha dit...

que millor que fer-li una ullada al starry night abans d'anar a dormir! captivador i inquietant.

Nymnia ha dit...

Doncs espero que tinguis dolços somnis, floquet!