29 d’agost 2008

Dos camins i la decisió


Tirarà pel camí de l’esquerra i potser morirà...

Tirarà pel camí de la dreta i potser morirà també...

En el fons, és igual el camí que agafi perquè les aventures les viurà igualment i, si s’equivoca, sempre podrà tornar enrere i agafar l’altre camí.

Com ja sabem, l’horitzó és molt lluny, i ella sempre hi intentarà arribar. Malgrat que no hi arribi mai, el que haurà valgut la pena és tot allò que haurà viscut mentre caminava.

Gaudir, viure, sentir... Si el final està tant lluny, bé valdrà la pena aprofitar cada instant d'aquest camí.

Per tant tirarà una moneda. Si surt cara, anirà per l’esquerra. Creu per la dreta.

La moneda giravolta en l’aire, amunt, amunt, amunt... després torna a caure fins que queda posada al ben mig del palmell de la seva mà. La tapa amb l’altre mà i sospira... per quin camí haurà de tirar? Decidirà la moneda o acabarà decidint ella? Obre el palmell i...

I potser tirarà pel camí de l’esquerra i sobreviurà...

Potser seguirà el camí de la dreta i també sobreviurà...


"Caminante no hay camino, se hace camino al andar."


Sssshhhht... -¡No se lo digas a nadie!

¡¡Es el secreto de las tortugas!!-


Perdidos sin quererlo los papeles que me diste antes de ayer
donde estaban los consejos que apuntamos
pa que todo fuera bien
y ahora estamos camino de la frontera
disfrutando a poquitos la vida entera
así que tengo que encontrarte para verte y que me digas otra vez
necesito una ayudita
una palabra que me pueda convencer
cuando me habla la montaña más pequeña
no se mueve cada vez
cruzamos camino de la frontera
disfrutando a sorbitos la luna llena
como no voy a mojarme si aquí dentro no deja de llover, aquí no para de llover.

Y si seguimos con el plan establecido
nos cansaremos al ratito de empezar
probablemente no encontremos el camino
pero nos sobraran las ganas de volar.

Que fácil es perderse de la mano
madre mía agarrate
que el vacío de ese vaso no se llena
si no vuelves tú a Jerez.

Cuando estamos camino de la frontera
pobrecita cansada la vida queda
cuando voy a pasarla
sino paro y nunca dejo de correr
y si no paro de correr.

Improvisemos un guión definitivo
que no tengamos más remedio
que olvidar
y hacer que todas las estrellas
del camino para que nunca
falten ganas de soñar
y suena bien parece que nos hemos
convencido solo tenemos que perder
velocidad hace ya tiempo que no estamos
divididos algo sobraba cuando echamos a volar.


(dicen que se que suena diferente en tu futuro, en tu pasado, en mi presente)


Y hemos sobrevivio´ aunque no se bien a que
y es que andábamos tan perdidos que no podíamos ver la alegría que se lleva el miedo
los buenos ratos, el sol de enero, volver contigo cada amanecer

Ah, ah,ah, ah ,aha ....


Dam di dam di dam


* Podeu escoltar aquesta cançó a la cafeta, a la dreta del Blog....

4 comentaris:

Wostin ha dit...

Hola! Passava de volada, i el que dius sobre l'horitzó m'ha fet pensar una estona... he recordat això:

- Que és per tu una "utopia"?
- És com l'horitzó...
- Com dius?
- Si alces la vista, veuràs lluny, molt lluny l'horitzó
- Si
- Aleshores posa't a caminar sense parar en aquella direcció, i t'adonaràs que mai aconsegueixes atrapar-lo.
- Doncs si és així... per que serveix una utopia?
- Per caminar

El millor de tot és que ella sobrevisqui ^^

Salut!

Krambis ha dit...

Vagis cap on vagis l'important és està segur d'allò que s'ha triat i no mirar mai enrere, sinó afrontar el que vindrà amb dignitat i orgull.

Petons :)

Striper ha dit...

No hay caminos
si no estelas en la Mar.

Que van sempre darrere teu.

Cesc ha dit...

Jo crec que si has d'anar a l'esquerra aniràs a l'esquerra i passarà el que hagi de passar i el mateix si tires cap a la dreta... la vida va fent canvis i et va ficant entrebancs tiris per aquí o per allà oi?