20 de gener 2013

Els tres desitjos que no recordo




"Compra aquest braçalet, demana tres desitjos i, quan se't caigui, se't compliran..."

Il·lusa de mi... I els vaig demanar. Em vaig sentir especial. Ben bé com Aladín es devia sentir quan va trobar-se el geni. Demanar un desig ja és agosarat, i jo vaig pensar que si a sobre en podia demanar tres potser algun se'm compliria. I bé, perquè no?! Estava immersa en la màgia de ses illes, el mar, la nit, el caliu, la brisa de l’estiu... Era bonic. Eren vacances. 

Ara em miro el canell i veig la polsera de color vermell que encara no ha caigut. Penso en els desitjos i... francament ni me'n recordo dels que vaig dir. Bé...en recordo un que sé que no es complirà i, de fet, penso que no tinc ganes de que es compleixi. 

Podria haver demanat la pau al món, la igualtat, la felicitat.... I no ho vaig fer. Però perquè penso que el món no s'ha de canviar així. Una il·lusa no canviarà el món tant sols demanant algun desig, perquè no es fa així. Perquè el món no es canvia tant ràpid. Perquè el meu desig, sol, en una polsera que se suposa que algun dia ha de caure, no serveix. I per servir, penso que no serveix ni per mi.

Perquè no m'agrada res més que obrir la porta de casa meva, sortir al carrer i no saber què em passarà, o a qui em trobaré. Descobrir el que sento quan em passen les coses. Sentir-me viva amb una carícia, o amb una abraçada que potser al principi no havia volgut donar. Trobar-me alguna cosa pel terra. Descobrir aquells detalls que el món em té amagats. Sentir el mar, sentir el vent, sentir el sol que m'escalfa. O sentir quan la pluja que em cau em mulla, perquè no duc el paraigües per evitar deixar-me'l de nou en algun bar.

Perquè m'encanta sentir el gust de les coses i les olors. Tancar els ulls i sentir un calfred produït per quelcom que em remou sentiments que no puc ni explicar. O plorar per algú que em falta, o recordar-lo. O enamorar-me. O com anar a dormir tard sabent que l'endemà m'he de despertar d'hora. 

Tenir por de caure i, després, caure inevitablement. Tenir ganes d'aixecar-me, deixant que fins i tot algú em doni la mà. Equivocar-me i poder aprendre. Tornar-me a emborratxar. Tancar els ulls i viure tantes cançons. Dormir ben tapada quan a fora fa fred, i no sortir del llit quan em desperti si no en tinc ganes. O aixecar-me més dhora i fer un cafè tranquil.

Perquè m’encanta somiar en el que seré d'aquí un temps, i pensar que no m'importa. Per tenir temps de tastar aquella copa d'un vi que li falta airejar-se. I tornar-lo provar, i sentir-lo més dolç, més amarg o, fins i tot, més "peleón". M'encanta aquell moment en què em miro al mirall intentant veure allò que hi ha dins meu i que ni conec. Que m'agrada sentir aquests calfreds. Que esternudo i em fa gràcia. Que, en el fons, hi ha tants instants, bons i dolents, que hem de viure encara...

I penso que així és com es transforma el món, tot comença per saber ser feliç. I si, il·lusa de mi, vaig demanar tres desitjos en un braçalet i no vaig pensar en que només jo puc tenir l’actitud perquè es compleixin...

I mai, mai, podré perdre la il·lusió.

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Confiar en la sort o en la màgia pot estar bé en alguns moments, però és gairebé millor prendre-ho com una broma. Si vols sort i màgia l'has d'anar a buscar, posant-hi de la teva part segur que pots aconseguir molt més del que t'has imaginat.

Joana ha dit...

Com diu en Xexu, la sort l'has de buscar.El més important :l'actitud davant la vida, la mirada cap a l'horitzó, tenir mil raons per descobrir.estimar...i compartir
Una abraçada Nymia , encantada de llegir-te de nou.

Sílvia ha dit...

La màgia de demanar desitjos és que en el moment que els demanes els penses i els dones forma. A partir d'aquí segurament els tens presents i mica en mica t'hi vas acostant. Com tu dius per ser feliç, primer n'hem de ser conscients i desitjar-ho. M'ha agradat el teu text, m'hi sento molt identificada.

Josep ha dit...

L'atzar existeix. La sort, en canvi, és només la gestió intel·ligent de l'atzar.

Qui et va vendre el braçalet?

Anònim ha dit...

i si el primer desig es que et caigui la pulsera abans de complir-se el primer desig què passaria?

Photobucket