30 de maig 2008

Instants que no moren mai

Fins i tot els dies més durs valen la pena
per a viure petits instants com aquest...

Posta de Sol tornant de la feina amb el cotxe...
Fotografia feta per Nymnia

"-Su muerte también es mentira. Sabe que despertará mañana y seguirá resucitando así miles y miles de siglos. Por eso muere tan esplendorosamente, rodeado de un aparato teatral, lo mismo que los grandes actores que fingen sobre la escena las ansias de la muerte en el último momento de la obra, y piensan al mismo tiempo en la cena que les aguarda media hora después..."

Wikiquote: Puesta de sol és una novela curta de Vicente Blasco Ibáñez

4 comentaris:

Mon ha dit...

que maques les postes de sol....m'agraden perque son el preludi de la nit. La nit m'agrada perque es magica i em porta la lluna....

Eli ha dit...

M'ha encantat el blog, és preciós.Ja tens una servidora enganxada,jeje!!!
Així espero que cada nit et visitin els ésser fantàstics i plegats viure històries que quedaran plasmades aquí!!!
Petons i BONDIA món dels somnis!!!

Eli ha dit...

Un relat de Ada Bruguera Riera:

I ara és quan em sento més feliç, ja que els llençols em salven de tot el mal del món. La calor em va pujant des dels peus cap a tot el cos. Començo a tancar els ulls, i amb la llum de les estrelles començo a desfer-me, em deixo anar per complet. Noto com el cansament s’apodera de mi. De sobte estic paralitzada, no em sento el cos, sóc com una ploma reposant sobre la nit. I de cop, quan menys m’ho espero, la son em domina del tot, i per fi entro en el món dels somnis.
PD:He llegit aquest relat i m'ha encantat, és molt maco i és ideal per estrenar l'apartat de comentaris del blog.

Ada Bruguera Riera ha dit...

Quina sorpresa trobar el meu relat aquí!
I quina il·lusió!
Un petó i fins la pròxima!
Ada