El meu cafè de casa, no el del bar...però no deixa de ser un cafè...
De nou, al bar, les coses passen com volen. El temps es distorsiona i el món sembla anar més ràpid al meu voltant.
Podria estar-hi hores veient com passen les persones i els cotxes... alguna bici... alguna moto...
M’agrada aprofitar el temps així, deixant-lo passar, observant aquesta gent que m’és tant propera i a la vegada tant llunyana.
També m’agrada respirar tanta vida, però aquest nerviosisme i aquesta pressió per arribar a temps m’agobia.
Fa una mica de vent. M’acaricia la pell i em treu la xafogor del cos. Mou els meus cabells perquè facin pessigolles a la meva cara de mentre escric. És agradable.
Des d’aquí tot sembla molt fàcil, perquè quan no em passa el temps no tinc problemes, ni barreres per passar, ni gent per a trobar a faltar, ni mals de cap ni obligacions, ni preocupacions...
Però sé que un cop m’aixequi d’aquesta taula, havent fet l’últim glop del cafè, tornaré a entrar en aquest món, en el seu ritme. Entrar per a continuar lluitant, per anar contracorrent...
Però bé, és la meva lluita. És la lluita de tots aquells que prefereixen marcar la diferencia, seguir la vida al seu propi pas, poder superar tots els entrebancs i plantar cara a aquest pas tant frenètic...
Faig l’últim glop... Ja està... M’aixeco i torno al món. Però aquest cop no tindré pressa... Caminaré el meu ritme. Viuré a la meva manera... i el món ja pot anar com vulgui, que jo... Bé... Jo sóc així.
3 comentaris:
Com han anat a parar aquests tres estels al teu got de cafè???
No està malament això de prendre's un respir d'aquest món que ens envolta, tan ràpid i tan estressant.
Jo també soc cafeter. Be, potser addicte al cafè. Massa potser? sentir l’olor de la cafetera quan bull...i com s’escampa per tota la casa. Em produeix un orgasme olfactiu.
Escolti sr meu - se que em diria el meu metge (i de fet m’ho diu)- potser que no prengui tant cafè... Ostres de debò que si em prenen el cafè, que serà de mi? jo que amb el cafè assajo, composo musica.... navego per l'internet..... tinc converses bones, altres de mes bones i boníssimes....ummmmm et deixo que la cafetaera ja ha pujat i m’arriba l’olor... T'hi apuntes?
Publica un comentari a l'entrada