14 de novembre 2008

Relats conjunts: Xafarderies entre els àngels


Jo mirava dalt del cel i em preguntava què hi devia haver després de la mort... Si les històries de la existència d’un “cel” i d’un “infern” eren certes i, en tal cas, com devien ser cada un...


No gaire lluny dels meus pensaments, dos àngels també pensaven...


- Ostres noi, quin avorriment...

- Ja ho pots ben dir...

- Gabriel, què creus que hi haurà més enllà del Cel?

- Mmmmmmm.... Doncs no ho sé, noi... Des que els humans van descobrir l’univers que em pregunto si no estarem pas sols aquí dalt...

- Si, ara tot pot ser... Qui sap quants cels com els nostres hi deuen haver....

- O si son iguals o diferents... No ho sé, potser els núvols són d’altres colors, o d’altres formes...

- O potser ells si que tenen sexe!! Perquè jo des que em vaig morir que trobo a faltar molts desitjos carnals d’aquests...

- Aix Miquel... Aquí tots som nens asexuats i és la mar d’avorrit. Jo estic cansat d’acariciar dones en els quadres sense poder fer res!!!

- Ep Gabriel... I si anem al Infern a divertir-nos una estona? De ben segur que trobem un parell de dimonietes que ens alegren el dia!

- Va si... Si total ara ja no ens n’hem d’amagar ni de sentir-nos malament. Des que van sortir les fotos de Déu de festa amb la Verge Maria per les tenebres del Infern que ja ens és permès de divertir-nos obertament, cada cop està menys mal vist i tots ho fem... de tant en tant...

- Si ja dic jo que no em creia pas que la història de que Maria s’havia quedat embarassada de Déu sent verge...

- Uf, si n’hi ha que diuen que van fer un trio amb sant Josep i tot!!!

- Mare meva... On anirem a parar!!! Els temps ja no són els que eren...

- Em pregunto si en d’altres planetes hi haurà cels i inferns com déu mana... Purs, coherents i únics... No com el nostre...

- Bah, tant és... Vinga Gabriel, anem a fer cua per anar cap a baix a veure si salvem una mica el dia, que jo ja estic fart de pensar tant...

- I què fem si ens hi trobem a Déu? No em faria gaire gràcia... Diuen que ja no baixa massa a la terra. Diu que cada cop li costa més trobar una noia verge amb qui passar-ho bé i engendrar el nou messies del s. XXI i des de llavors que freqüenta molt l’Infern a les nits...

- Doncs què vols fer-hi, Gabriel? Si ens el trobem el convidem a una ronda de “xupitos” de licor de pastoret!!! Així el farem content!

- Vaja, doncs hauré de passar pel caixer a treure unes quantes “bones obres” perquè si no no podré pagar res...

- Doncs vinga, anem tirant que farem tard!



Aquesta és una proposta de Relats Conjunts

13 comentaris:

Mon ha dit...

hi ha un tal Joan , Sant Joan que crec que fa de paparazzi..... amb un parell o tres mes son de la agencia "Els Evangelistes" però cal anra amb compte a on vas de copes perque segons on et claven......molt maco dona peu a un llarg conte...petons amb gut de nuvol.....

XeXu ha dit...

Oh, la premsa del cor ha arribat al cel! Ja res és igual que era, fins i tot el món diví està podrit, podrit...

Rita ha dit...

Hehehe molt bo!

òscar ha dit...

un caixer per bones obres?
d'aquest raspall també vull jo poder treure-hi calers. i més ara que s'acosta nadal!

Carme ha dit...

Vaja, que l'incertesa no s'acaba mai! Ni aquí ni al més enllà! Molt bo.

Cèlia ha dit...

Els temps ja no són els que eren? Jo diria que no hi ha espai/temps per als "follons" del cor! Boníssim!

- assumpta - ha dit...

Si noia, estar ben clar que res no és igual, ni aquí abaix ni a dalt. És d'aquells relats, per anar seguir lleguint ... Molt maco !

menta fresca ha dit...

ei, n'hi ha per mi de xuplito de licor de pasturet? relat irreverent, m'agrada molt la diversitat, el trovo encertat.

Mireia ha dit...

molt divertit! Ja veig que el cel les coses han canviat molt, del que m'havien explicat quan era petita

Krambis ha dit...

Jajaja, boníssim. Encara t'excomulgaran com el llegeixin els cures...

Petons

Pd40 ha dit...

jajaja, molt ocurrent, i una mica irreverent! XDDD Molt bo, Nymnia!!

gripaublau ha dit...

Aquests àngels ja no són el que eren... ara ja no te'n pots escapar ni a l'infern.

Neus ha dit...

M'ha agaradat molt! El toc d'humor, i perque no de denuncia si es pot dir així. Els angels (o la gent bona) costa cada vegada més de trobar.
Una abraçada
Iritz