10 d’abril 2009

Un estat d'ànim, i coses que separades no tenen sentit però juntes em fan riure!

Una cançó...



Una imatge i mil colors...



I per acabar un somriure!!!

8 comentaris:

Cèlia ha dit...

La cançó de Pedro navaja sempre m'ha agradat, la imatge amb mil colors és molt vital, m'hi deixo endur... i gràcies pel somriure, sempre ve fantàstic!

Mon ha dit...

el somriure es lo mes maco del post

NeoPoeta ha dit...

Ah! M'encanta el post!

Nymnia ha dit...

Gràcies per a passar per aquí i deixar les vostres petjades! Un petonet!

Andrea. ha dit...

M'agrada molt el post d'avui.
La imatge és una passada.

Xitus ha dit...

Aquest somriure és el que complementa el teu ull observador?
he regirat antics posts, ja veus.

Nymnia ha dit...

Doncs si que el complementa, si! Jaja! Encara que avui no somric tant, que ha estat un dia horrible, espero demà poder-me llevar amb aquesta part-de-cara! jejeje!

Xitus ha dit...

Hola de nou Nymnia,
a veure si avui dimecres t'has llevat amb aquesta "part-de-cara" posada "amb-aquesta-expressió" jeje (m'ha agradat això dels guionets). Aquí encara que estigui difuminada transmet molta esperança. Esperança't, doncs, per avui i pel que queda de setmana. :)
Quan torni a la tarda te responc al meu blog. Petonets!

Photobucket