28 d’octubre 2009

Contradiccions...



...Pum, pum, pum, pum...

El cor batega amb força. Una sensació estranya a la panxa, de nervis, de certa angoixa, d’ànsies de llibertat.
Estàs bé, estàs trist. Et sents estrany.
A vegades t’agrada aquesta incertesa, aquesta emoció... A cops i a voltes et fa por. Vols veure tantes coses, i a la vegada et sents cec, desconegut, aliè a masses instants. Però a la vegada també ets proper, somrius, parles i potser per dins et trenques quan sense voler o a consciència fas un pas en fals.

...Pum, pum, pum, pum...

Ara tens un domini equilibrat de les coses, ara se t’escapen de les mans o et rellisquen entre els dits. I et perds... I després et tornes a trobar.
Danses entre aquesta relativitat, emmirallat per les llums d’una nit especial, enlluernat d’un matí de pluja. Aprofitant unes tardes llargues que et semblen curtes quan s’han acabat. I després tornes a ser nocturn desitjant que la nit t’esguardi o no s’acabi mai...
Algun projecte de futur potser se’t desmunta, però tens la sensació que donarà pas a quelcom millor.
Més contradiccions de nou, tant si t’equivoques, com si no. Però saps que has de fer el pas.

...Pum, pum, pum, pum...

El teu pols ferm i segur ara tremola. Demà potser ja no. I el que ahir era una llàgrima serà un somriure o una esperança. I les ganes de fugir seran de quedar-te, i un altre cop voldràs fugir de nou.
Ningú diu que la vida sigui fàcil o que els sentiments siguin senzills....
Viu intensament cada instant com si fos l’últim. Viu fidel i coherent a allò que penses, a allò que sents...

...Pum, pum, pum, pum...

...Escolta el teu cor...




9 comentaris:

Sergi ha dit...

Quanta incertesa, quantes anades i vingudes. Però la vida ja ho és això, així que el millor que es pot fer és seguir els consells de la darrera frase del text, resumits perfectament amb la darrera frase de totes, en taronja.

Xitus ha dit...

Sortir a navegar, trencar la corda de les pors, és a les nostres mans. Això és el que em desperta la imatge amb que obres el post. És una gran invitació a deixar-se de reticències i acceptar la vida "as it comes". Jutjar a posteriori, no abans, a vegades...El taronja és el meu color favorit, és l'harmonia, per a mi, li sentarà bé al meu cor. Molt ben escrit, de veritat. Un petó fort!!
(estic sobri)

Toni En Blanc ha dit...

Ui, no podia estar més d'acord amb el comentari de XeXu, el subscric totalment.

Crec que amb eixa frase has rematat totes els dubtes que sorgien al text i els has donat un camí que seguir.

Anònim ha dit...

Res és fàcil, potser aquesta és la gràcia, no?

El pum, pum, pum del batec del cor, dels nervis, del anar i venir de les idees... com una formiga sense antenes que va xocant contra les parets...

kweilan ha dit...

Escoltar el cor, escoltar en tot moment allò que has de fer...ell et marca el camí.

Cèlia ha dit...

Mentre ho llegia veia una noia en plena dansa i amb molt de sentiment! I no em calia música!

zel ha dit...

Sort en tenim que els batecs ens marquin la vida...

... ha dit...

Després d'unes setmanes despresa del món bloggaire he llegit tots els escrits i m'impressionen! M'encanta aquest últim... sempre em transportes a la meva pròpia realitat. Jajaja!

Rita ha dit...

Viure la vida intensament... escoltar el cor... Jo darrerament hi afegeixo, temps... El temps també clarifica moltes coses i ens ajuda a assimilar-les.

Un apunt preciós i sentit, m'ha agradat molt!

Photobucket