09 de juny 2008

La nostàlgia d'aquells temps...



Recordo aquells temps en què estàvem tots junts...
Aquelles escapades a la platja...
Aquelles partides interminables al Risk...
Aquelles campanes a classe per a aprofitar els dies...
Aquells somriures, aquelles rialles...
Aquelles nits de son sense dormir...
Aquelles nits junts compartint somnis, compartint projectes de futur, compartint-nos...

Ara han canviat moltes coses
Ara tots hem seguit per camins diferents...
Els temps han canviat, i nosaltres també.
Miro endavant, camino i ho sé:
que m’esperen moltes coses,
moltes aventures,
noves coses per aprendre,
noves persones per a conèixer,
noves vivències que passaran a ser records...
M’agrada pensar que tinc bons amics,
Que me’ls estimo
que estic contenta i feliç...

Però en el fons també trobo a faltar aquells moments...

La vida és així:
la gent arriba a la teva vida,
Es fan un racó al teu cor,
Alguns es queden...
D’altres se’n van...

Que bonic que és poder viure tantes coses!
Que bonic és poder existir i que vosaltres també existiu!
He tingut sort de trobar-vos...

3 comentaris:

Krambis ha dit...

I qué bonic que es poder recordar que s'ha passat per aquestes situacions, que s'han gaudit amb gent que valia la pena i que, no tots, però si la majoria et recorden a tu com tu els recordes a ells o elles.

Gaudeix dels teus records :)

Ximo ha dit...

El que més m'intriga, però, és aquest cinc d'oros que tens penjat al suro...

Mon ha dit...

avegades la gent no es que s'en vagi..jo crec que la deixem escapar i amb el temps aquesta absencia la trobem a faltar...ei parlo per mi.

Photobucket