Avui he passat per la taverna i alguns dels meus personatges estimats de la flora i la fauna de per allà m’han inspirat per escriure una reflexió, o mireu-ho com un consell, no ho sé...
Va per els somiadors... Permeteu-me dir-vos una cosa, i és que si us trobeu sols mirant el cel, possiblement us preguntareu quina de totes les estrelles serà aquella per a vosaltres...
No desespereu. Hi ha mils de milions d’estrelles al firmament, seria complicat trobar-la així de bones a primeres. Però bé n’hi ha una per a vosaltres. N’hi ha una per a tots.
Alguns, potser, l’haureu trobat ja la vostra estrella. D’altres segurament us ho penseu. D’altres teniu una estrella i en voleu una altra. També podeu ser d’aquells que en teniu algunes però cap és vostra de debò...
Però per aquells que, com jo, mireu el cel i busqueu aquell estel, tant sols dir-vos que l’estel de cadascú és aquell que brillarà més quan un menys s’ho espera. Així que enlloc de mirar el cel buscant, gaudiu de tot el firmament.
Després d’aquesta mateixa reflexió a la taberna m’han contestat que a vegades hi ha murs que no deixen veure les estrelles. La resposta és senzilla, ja que els murs sovint els construïm nosaltres. Per poder veure el cel hem d’aprendre, si fa falta, a escalar aquests murs. Sembla complicat però, al final, sempre arribem al capdamunt, i sempre veiem aquest firmament tant bonic.
Ara aniré a regar les plantes, i miraré el cel. Qui sap, potser alguna estrella brilla més per a mi avui. O potser brillarà per un altre. I és que les estrelles sempre brillen...
Va per els somiadors... Permeteu-me dir-vos una cosa, i és que si us trobeu sols mirant el cel, possiblement us preguntareu quina de totes les estrelles serà aquella per a vosaltres...
No desespereu. Hi ha mils de milions d’estrelles al firmament, seria complicat trobar-la així de bones a primeres. Però bé n’hi ha una per a vosaltres. N’hi ha una per a tots.
Alguns, potser, l’haureu trobat ja la vostra estrella. D’altres segurament us ho penseu. D’altres teniu una estrella i en voleu una altra. També podeu ser d’aquells que en teniu algunes però cap és vostra de debò...
Però per aquells que, com jo, mireu el cel i busqueu aquell estel, tant sols dir-vos que l’estel de cadascú és aquell que brillarà més quan un menys s’ho espera. Així que enlloc de mirar el cel buscant, gaudiu de tot el firmament.
Després d’aquesta mateixa reflexió a la taberna m’han contestat que a vegades hi ha murs que no deixen veure les estrelles. La resposta és senzilla, ja que els murs sovint els construïm nosaltres. Per poder veure el cel hem d’aprendre, si fa falta, a escalar aquests murs. Sembla complicat però, al final, sempre arribem al capdamunt, i sempre veiem aquest firmament tant bonic.
Ara aniré a regar les plantes, i miraré el cel. Qui sap, potser alguna estrella brilla més per a mi avui. O potser brillarà per un altre. I és que les estrelles sempre brillen...
Avui un toc musical que m’ha fet recordar moltes coses, perquè em venia de gust compartir-lo amb tots vosaltres, igual que ho he compartit a la taberna...
I tu? Ja has trobat la teva estrella?
Si no és així: ÀNIMS! Perquè “sota una estrella hi haurà algú sempre que sigui com tu”...
5 comentaris:
Nymnia... no sé si he trobat la meva estrella, prefereixo pensar en el firmament sencer i intentar veure'l tot cada dia, escalant els murs si fa falta...
Espero que dinéssis bé... :)
No sé tu, però jo més que un estel, el que tinc és tota una constelació... des de fa anys que, quan miro al cel, em trobo amb Orió, un cinturó, una espasa, uns braços i unes cames. I bé, que sàpigues que tot allò és meu, meu, i només meu!
Avui és la nit més curta de l'any...
Miraré el cel mentre sopi i brindaré amb cava perquè cadascú trobi el seu estel, aquella llum que necessitem i que no s'apagui mai!
Bona revetlla wapa!
saps que es molt maca aquesta reflexio? un peto Nymnia ja saps que prop la lluna hi ha dos estels....
Crec que jo també sóc dels que prefereixen quedar-se amb tot el cel, els estels són tots tan bonics, tan enigmàtics, tan semblants i alhora tan diferents... que no puc ni imaginar-me la manera de triar-ne un sol.
A més com que sóc molt despistat se m'oblidaria cada 2 per 3 quin és el meu.
És una reflexió de matinada preciosa. Gràcies, Nymnia, per compartir les teues inquietuds.
Publica un comentari a l'entrada