06 de juliol 2008

Podria dir-te tantes coses...

Podria parlar-te, cridar-te, cantar-te i així que també em sentís tothom...

Podria dir-te tot allò que vaig callar un dia, podria dir tot allò que em vaig oblidar de dir-te en algun moment, o fins i tot allò que no et vaig dir perquè no et vaig trobar.

Podria callar, podria sentir-me malament per a fer-ho i lamentar-ho...

Però per què? Per què senzillament no fer el que em surt de dins, poder-me riure de les coses, poder buscar els colors del món, poder-me sentir lliure sense prejudicis, sense remordiments, sense pors ni limitacions...

Saps, si les coses van maldades, sempre podrien ser millors o pitjors, però malgrat tot, com diu aquella cançó... “no dudaría en volver a reír”

I ja posats i encara que la lletra no té molt a veure, però perquè és una cançó preciosa, perquè l’he sentit de casualitat i les casualitats sempre volen dir alguna cosa, us la deixo en aquest post, un pèl personal, però bé, és per a poder-la compartir amb vosaltres: No dudaría (Antonio Flores)



Que tingueu bon començament de setmana...

3 comentaris:

Mon ha dit...

bonica eflexió i...bon començament de setmana també per a tu

Ximo ha dit...

I, si no vols dir-les, sempre les pots escriure... Encara que sigui al teu món!

Xitus ha dit...

Entenc el que descrius, ho sento molt dins meu... No deixis que les pors no et deixin exercir com a jove!

petons,

aleix.